Alguns noms de carrers de la nostra ciutat poden ser relacionats amb aspectes de l’obra i vida de l’escriptora Mercè Rodoreda.
El carrer Caterina Albert està situat al barri de La Devesa, ben a prop del parc de La Devesa, el Palau de Fires i el Cap Güell.
Caterina Albert va ser una escriptora catalana que sobretot es va conèixer per utilitzar el pseudònim de Víctor Català per firmar les seves obres. La seva obra més coneguda és Solitud. Va començar a ser coneguda als Jocs Florals d’Olot el 1898 on va ser premiada per dues obres. Una d’elles va causar molt escàndol pel tema de què tractava. Quan van descobrir que l’havia escrit una dona, l’escàndol va ser encara més gran i, des d’aquell moment, l’escriptora va decidir firmar amb un nom d’home: Víctor Català. Caterina Albert va obrir les portes a les escriptores catalanes. De fet, per Mercè Rodoreda, Caterina Albert va ser una mestra indiscutible. L’any 1957, Mercè Rodoreda va guanyar el premi ‘Víctor Català’ per l’obra Vint-i-dos contes.
Les flors i els arbres apareixen sovint en l’obra de Mercè Rodoreda. Aquella paret, aquella mimosa, és un conte que va escriure Rodoreda i que forma part del recull de contes que porta per títol La meva Cristina i altres contes. A Girona tenim el carrer mimosa que es troba situat al barri de Font de la Pólvora i que està a tocar la Plaça Llimoners. Si us hi fixeu els carrers d’aquest barri solen portar nom d’arbre: castanyer, roure, avellaner, noguer, etc.
La mimosa és un arbre que creix molt ràpid i que pot arribar a fer 12 metres d’alçada. Floreix al gener i al març i és originari d’Austràlia. Existeixen moltes espècies de mimosa però la més curiosa és la mimosa pudica que mou les seves fulles si és tocada o exposada al sol.
El carrer Nou del Teatre és un carreró estret i una mica fosc que neix a les arcades de la Plaça del Vi i s’enfila cap a la part alta del Barri Vell. Mercè Rodoreda sempre va tenir predilecció pel teatre. Per ella, el teatre era un dels seus móns imaginaris preferits. Però és després de la seva mort quan es comencen a posar en escena les seves obres: L’Estació de les Dàlies, Aquí no hi ha cap àngel, La Plaça del Diamant... Aquesta última va ser la novel·la que la va fer coneguda internacionalment i que va ser escenificada a Holanda, Bèlgica i París a la dècada dels 90.
El més curiós és que Rodoreda no escrivia veritable teatre però que gran part de les seves novel·les i contes van ser representats i segueixen representant-se als escenaris d’arreu del món.
Alumnes de 6è
Joan Bruguera
