"La petjada de M. Rodoreda"

En aquest escrit relacionem diferents aspectes que d’alguna manera han tingut quelcom a veure amb la vida i obra de Mercè Rodoreda i que donen nom a un carrer de Girona.

L'escriptora catalana de novel·la i teatre Maria Aurèlia Capmany va escriure sobre la dona, la societat i la cultura catalana, en aquest context va fer esment de la persona i obra de Mercè Rodoreda. Va ser regidora a l’Ajuntament de Barcelona. És una de les escriptores catalanes més polifacètiques.

En l'obra de Rodoreda hi ha una referència descriptiva important de flors, plantes aromàtiques i arbres fruiters. En aquest cas volem parlar del romaní que és un arbust molt aromàtic. Floreix durant tot l'any. Les flors són de color blau clar i petites. És una planta utilitzada en medicina natural, entre d’altres té propietats estimulants, antiespasmòdiques, i diürètiques. La seva essència s'utilitza a la indústria del perfum. Segons la tradició el romaní presenta la virtut de potenciar la memòria . Per aquesta raó antigament, els alumnes de la prestigiosa universitat de la Sorbona de París prenien infusions d'aquesta planta a l'època d'exàmens.

El director de teatre Pere Planella va dirigir “El Maniquí”, una “comèdia” peculiar i particular de Mercè Rodoreda que sorprèn els lectors de les seves novel·les. Nascut a Olot el 1948, ha obtingut diversos guardons:el de la Crítica, l'Adrià Gual, el Serra d'Or i el Nacional de direcció.

Romanyà de la Selva (municipi de Santa Cristina d’Aro) va ser el lloc on es va instal·lar després de retornar de l'exili convertint la població en un espai literari. En el xalet El Senyal, propietat de la seva amiga Carme Manrubia, va acabar la novel·la Mirall trencat (1974) on apareixen descrites parts del jardí del xalet ja que la redacció fou paral·lela a la concepció del jardí. Igualment, "Viatge al poble de la por" de “Viatges i flors” és un retrat quasi literal de la casa i el seu jardí. A l’obra “Quanta, quanta guerra” ... immortalitza la masia El Refugi i els boscos de Romanyà. Rodoreda morí l'any 1983 a Girona i fou enterrada al cementiri de Romanyà de la Selva, tal com ella havia desitjat.

Lulú Kanteh, Modou Saho, David Garrido
Secundària-Font de l’Abella