CARRER ANTON AGULLANA

La ciutat de Girona ha dedicat un carrer a Anton Agullana. Va ser un jurista important del segle XVI. El seu llinatge era originari del poble d'Agullana. Vivien en el Palau dels Agullana, situat a la pujada de Sant Domènech de Girona.

Situació del carrer:

Alpha Sisoho, Nara Baragi, Helena Carretero, Yaiza Matas, Laia Salinas, Sergio Soto, Alba Romero, Emilia Colomer, Jeanne Latron, Abel Cubarsí i Manu Trubat. C.E.E PALAU

LA FARIGOLA

La farigola (Thymus vulgaris) és una planta semiarbustiva i molt aromàtica de la família de les Labiades que té tiges llenyoses a la base i tiges verdes superiors i que arriba als 30-40 cm d’alçada.
Les fulles són estretes i oposades. Són peludes pel revers.Floreix durant els mesos de març i abril. Les flors són petites, de color blanc rosat amb la corol·la bilabiada. El llavi inferior està dividit en 3 lòbuls.Estan agrupades en petits raïms que neixen a les axil·les de les fulles. Tenen 4 estams.El fruit està format per 4 parts que contenen 1 llavor cadascuna.

Alba Romero, Emilia Colomer, Jeanne Latron, Abel Cubarsí i Manu Trubat.
C.E.E PALAU

SANT ANTONI MARIA CLARET

Antoni Maria Claret i Clarà fou eclesiàstic. Nasqué a Sallent de Llobregat, el Bages, el 1807 i morí a Fontfreda, Llenguadoc, el 1870. Va fundar la Congregació dels pares Claretians a Vic l’any de 1849.

Aquest carrer va rebre el nom de Ronda del Pare Claret l’any 1943, perquè a la cantonada amb el carrer Joan Maragall hi havia la residència dels pares claretians.
El 1950, amb la canonització del pare claret , el carrer va rebre l’actual nom de Sant Antoni Maria Claret.

Alba Romero, Emilia Colomer, Jeanne Latron, Abel Cubarsí i Manu Trubat.

C.E.E PALAU

L'hortènsia

L’hortènsia és un arbust que creix entre 1 i 3 metres d’altura. Les hortènsies fan flor a la primavera i a l’estiu i generalment poden durar fins a sis setmanes, aquestes flors poder ésser de color rosa, blau o blanc segons el sol. Les dues necessitats vitals al moment de la floració són: no deixar mai que el compost s’assegui i la frescor a l’ambient, uns 7ºC. Si tens una hortènsia has de tenir present que és una planta que necessita claror, molta aigua i que vaporitzis les seves fulles de tant en tant.

Jordi Zimmer, Georgina Torrado, Xènia Ferrer, Aniol Fernández. 6è Eiximenis.

ELS NOSTRES CARRERS I MERCÈ RODOREDA

Alguns noms de carrers de la nostra ciutat poden ser relacionats amb aspectes de l’obra i vida de l’escriptora Mercè Rodoreda.

El carrer Caterina Albert està situat al barri de La Devesa, ben a prop del parc de La Devesa, el Palau de Fires i el Cap Güell.
Caterina Albert va ser una escriptora catalana que sobretot es va conèixer per utilitzar el pseudònim de Víctor Català per firmar les seves obres. La seva obra més coneguda és Solitud. Va començar a ser coneguda als Jocs Florals d’Olot el 1898 on va ser premiada per dues obres. Una d’elles va causar molt escàndol pel tema de què tractava. Quan van descobrir que l’havia escrit una dona, l’escàndol va ser encara més gran i, des d’aquell moment, l’escriptora va decidir firmar amb un nom d’home: Víctor Català. Caterina Albert va obrir les portes a les escriptores catalanes. De fet, per Mercè Rodoreda, Caterina Albert va ser una mestra indiscutible. L’any 1957, Mercè Rodoreda va guanyar el premi ‘Víctor Català’ per l’obra Vint-i-dos contes.

Les flors i els arbres apareixen sovint en l’obra de Mercè Rodoreda. Aquella paret, aquella mimosa, és un conte que va escriure Rodoreda i que forma part del recull de contes que porta per títol La meva Cristina i altres contes. A Girona tenim el carrer mimosa que es troba situat al barri de Font de la Pólvora i que està a tocar la Plaça Llimoners. Si us hi fixeu els carrers d’aquest barri solen portar nom d’arbre: castanyer, roure, avellaner, noguer, etc.
La mimosa és un arbre que creix molt ràpid i que pot arribar a fer 12 metres d’alçada. Floreix al gener i al març i és originari d’Austràlia. Existeixen moltes espècies de mimosa però la més curiosa és la mimosa pudica que mou les seves fulles si és tocada o exposada al sol.

El carrer Nou del Teatre és un carreró estret i una mica fosc que neix a les arcades de la Plaça del Vi i s’enfila cap a la part alta del Barri Vell. Mercè Rodoreda sempre va tenir predilecció pel teatre. Per ella, el teatre era un dels seus móns imaginaris preferits. Però és després de la seva mort quan es comencen a posar en escena les seves obres: L’Estació de les Dàlies, Aquí no hi ha cap àngel, La Plaça del Diamant... Aquesta última va ser la novel·la que la va fer coneguda internacionalment i que va ser escenificada a Holanda, Bèlgica i París a la dècada dels 90.
El més curiós és que Rodoreda no escrivia veritable teatre però que gran part de les seves novel·les i contes van ser representats i segueixen representant-se als escenaris d’arreu del món.


Alumnes de 6è
Joan Bruguera

ENCAPÇALAMENT SECCIÓ BARRIS

L'atzar va voler que l'escriptora, a qui homenatgem en aquesta revista que teniu a les mans, morís a la nostra ciutat, Girona. Ella vivia des de feia pocs anys a Romanyà de la Selva i en una de les visites que va fer a Girona es va trobar malament , va ingressar i va morir a la Clínica Muñoz del carrer Gran Via ( avui ja no existeix aquesta clínica i a l'edifici, actualment, hi ha botiga ). Nosaltres hem volgut veure en els noms de carrers de la nostra ciutat referències a persones, llocs i flors que formen part de la vida i obra de Mercè Rodoreda. Com si fos un gran homenatge ciutadà a la gran escriptora.

Carrer Sant Agustí

EL CARRER SANT AGUSTÍ

Aureli Agustí va néixeer a Tagaste l'any 354 i va morir a Hipona l'any 430. La seva mare es deia Mònica i el seu pare era pagà.

De petit no va ser batejat perquè la seva família no era cristiana, fins que després de llegir l'Hortensius de Ciceró, quan tenia 18 anys i estava estudiant a Cartago, inicià la recerca de la veritat.

Va ser ordenat sacerdot l'any 391 i al cap de quatre anys va ser consagrat bisbe d'Hispona.

A Girona hi havia el convent de Sant Agustí, que va ser construït pels frares Agustins a començament de l'any 1608, on ara hi ha la plaça de la Independència. És per això que molts gironins i gironines quan parlen d'aquesta plaça diuen "la plaça de Sant Agustí".

També en deien la plaça dels cinemes ja que tots els cinemes de Girona

es trobaven en aquesta plaça al costat del riu Onyar. En èpoques de festa sol haver-hi la fira d'artesans.

El carrer on està situada la nostra escola (Migdia) també porta el nom de Sant Agustí.


Dèlia Valentí i Berta Sureda
6è - Migdia

Pompeu Fabra

POMPEU FABRA

Pompeu Fabra va néixera Gràcia (Barcelona) a l'any 1868. Quan va ser gran va estudiar enginyeria industrial i gramàtica i lexicografia. Va ser després que es vacomençar a preocupar per la llengua catalana. Morí a Prada de Conflent al 1948.

Pompeu Fabra va ser el president de l'Institut d'Estudis Catalans i fou el creador del Diccionari General de la Llengua Catalana. va convertir la llengua catalana en una llengua moderna.

En reconeixement de la seva gran obra, quan morí posaren el seu nom a una plaça situada davant de l'antic Hospital de Santa Caterina. al davant d'aquest edifici hi van posar uns vocals gegants i de diferents colors on els nens sempre hi anven a jugar.

Ara han tirat a terra l'hospital i hi estan fent les oficines de la generalitat, per la qual cosa ha desaparegut la plaça i suposem que el carrer serà també Pompeu Fabra.


Cristina Torregrossa - 6è - Migdia

ACACIA

L'acàcia és un gènere botànic d'arbust i arbre que pertany a la família Mimosoidae.
L' acàcia pot fer de 3 a 8 mètres d'alçada.Les seves fulles són de color verd clar i poden fer fins a 25 cm. de longitud. A més, l' acàcia és un arbre lleguminós de fulla perenne. Les flors són de color groc i surten entre març i abril.
Algunes espècies tenen les branques recobertes d'espines; AKIS que vol dir punta amb grec, d'aquí la procedència del seu nom.
La seva fusta és fràgil i trencadisa.
L'acàcia és un arbre que proporciona ombra i contribueix a la nitrificació del sòl.
És un arbre de germinació ràpida i de cultiu fàcil, però a l'hivern li cal un lloc fresc per hivernar i a l'estiu cal regar-la sovint.Tot i així prefereix terrenys secs i àrids.

Algunes acàcies tenen un sistema de defensa, el qual es considera únic en el Regne vegental; Aquest sistema consisteix en alliberar substàncies tòxiques; és una reacció temporal si es respira, però pot ser mortal si els animals mengen la planta entoxicada.


Gustavo Hernandez 6è
Andrès Montoya 5è
Arnau Peralt 5è
CEIP. Marta Mata

MONTSERRAT ROIG

Montserrart Roig i Fransitorra va nèixer el 13 de juny del 1946 al barri de l'Eixample de Barcelona; era filla de Tomàs Roig (esciptor i advocat) i d' Albina Fransitorra (defensora d'idees feministes).
Montserrat Roig va ser una escriptora i periodista Catalana marcada per les idees d'esquerres i la defensa dels drets de la dona.
L' escriptora era llicenciada en filosofia i lletres i és uns dels noms més representatius dels escriptors que es van iniciar literàriament a finals dels seixanta.

Montserrat Roig es va donar a conèixer amb"Molta roba i poc sabó", obra amb la qual va obtenir el premi Víctor Català 1970.
Al 1976 va ser guanyadora del premi Sant Jordi amb la novel.la "El temps de les cireres".
A més, també va fer alguna traducció i alguna incursió en el teatre, en l'assaig i en altres gèneres. Les seves obres s'han traduit a 11 idiomes.

L' escriptora es va professionalitzar desde molt jove en el periodisme i va treballar en la revista Serra d'Or, on va realitzar diversos reportatges. També va col.laborar amb diaris i revistes com Tele-exprés, Destino ... i en la realització de guions d'alguns documentals per TV. Espanyola.

Montserrat Roig va morir el 10 de novembre de 1991 a causa d'un càncer de pit.

Montserrat Roig va escriure "L'Alè poètic de Mercè Rodoreda".

Alexandra Balea 6è
Vitoria Barbosa 5è
Sílvia Font 5è
Emily Valverde 5è
Rebekka Queralt 5è
CEIP. Marta Mata

MARE DE DÉU DELS ÀNGELS

El Santuari de la Mare de Déu dels Àngels està situat a 15 km. de Girona, al terme de Sant Martí Vell; estroba a 485m. d'alçada en plenes Gavarres. El Crist de l'Acollida ens dona la venvinguda quan arribem als Àngels.

La història dels Àngels comença al 1409 quan els propietaris dels masos propers a l'església van edificar-hi una ermita dedicada a la Mare de Déu.
Al 1420 s'acaba la primera capella i es converteix en un gran centre de pelegrinatge per demanar salut i obtenir remeis contra la pesta i els bandolers.
La construcció de l'ermita va ser motivada per un fet sobrenatural: un dia va caure molta pluja i calamarça. A partir d'aquest fet molta gent veia llums i van trobar entre les runes d'una capella, una tela amb una imatge pintada; era la Mare de Déu amb el nen Jesús i un Àngel a cada costat.

Actualment el Santuari dels Àngels és un lloc de pelegrinatge pels gironins.
Els dies clars es pot veure Banyoles, Figueres, Roses, les Illes Medes, l' aeroport...
El dia 2 d'agost és la diada de la Mare de Déu dels Àngels.

Els àngels són presents en les obres de Mercè Rodoreda.

Ramon Peralt
Abner Andino
6è
CEIP. Marta Mata

BESCANÓ

Bescanó està situat a 4km. de Girona, per un costat té Salt i per l'altre hi té Anglès.
Bescanó es compon de diferents poblets (Ermita de Sta. Ana, l' esglèsia de Vilanna...) que formen part del seu territori.
Bescanó és un poble petit que va començar a extendre's per les muntanyes on hi ha els barris del Raval. La zona del Raval es deia i es continua dient "El Patronat", que és on vivia la gent que treballava a la fàbrica en el temps de la guerra civil. Ara hi viuen principalment gent gran del poble.
El poble de Bescanó esta envoltat d' ermites i urbanitzacions que tenen boscos immensos .
L'Ajuntament esta situat al jardí del poble que també és l'entrada; és una casa molt antiga i renovada.
La festa de Bescanó és el 10 d' agost (patró del poble), però també és coneguda la Fira de
l' Embotit, els Pessebres vivents per Nadal i les festes majors de cada parròquia.

Mercè Rodoreda va passar per Can Pol de Bescanó quan marxa a l´exili a causa de la guerra civil espanyola al 1939 cap a França.


Josep Alonso
Oscar Reberte
6è
CEIP. Marta Mata

ACÀCIA

FAMÍLIA: Mimosaceas

LLOC D' ORÍGEN: Regions subtropicals d' Àfrica, d' Austràlia, d' Amèrica Central i de la costa
d' Àsia.

DESCRIPCIÓ: Arbre o arbust lleguminos d' entre 3 i 8 mètres d' alçada. Les seves branques estan cobertes d'espines i de fulles perennes. Les flors són grogues o blanques i surten entre gener i març segons l'espècie.

UTILITZACIÓ: És un arbre que fa molta ombra i aporta nitrats al sól.

TERRENY: L' acàcia és una planta que li agrada molt el sol i cal regar-la sovint a l'estiu.


Sílvia Font
Ismael Ramírez
5è
CEIP. Marta Mata

El Carrer València

Hem triat aquest carrer perquè la mare de Mercè Rodoreda, que es deia Montserrat, va néixer a Bunyol, província de València. El carrer València, està situat a Girona entre els carrers d'Albacete i de Bilbao i molt a prop del carrer Del Riu Güell, en la zona propera a l'Hipercor i a la nostra escola, el Cassià Costal.

Bunyol, on va néixer la mare de M. rodoreda, és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Foia de Bunyol. El terme municipal de Bunyol limita amb el terme municipal de Xiva, Godelleta, Iàtova, Setaigües i Alboraig (a la mateixa comarca), i amb el de Requena (a la Plana d'Utiel). La seva població l'any 2006 era de 9571 habitants.

El nom de Bunyol ve de "Bullon" o de "Billon" que significa "font". És un poble amb molta història. El plats més importants són les mongetes i la paella. A les festes del poble fan "La tomatina" que consisteix en tirar-se tomàquets per tot el cos.

Arnau Casadevall i Raül Cózar. 5è Cassià Costal

Plaça Mare de déu de Montserrat.

Aquesta plaça està situada entre el Passeig d’ Olot i l’ Avinguda de Sant Narcís. És molt a prop de la nostra escola, el Cassià Costal. Té una rodona molt petita al mig, on el cotxes poden girar.

Aquesta plaça està relacionada amb la mare de la Mercè Rodoreda que es deia Montserrat. La Montserrat havia nascut a Bunyol, província de València i era mestressa de casa. El pare de la Mercè Rodoreda tenia una armeria al carrer Sant Gervasi de Barcelona. La Mercè Rodoreda va ser filla única i va tenir una infància feliç.

El nom de Montserrat es posa molt a les nenes del país català. Aquest nom està dedicat a la mare de déu de Montserrat. Aquesta mare de déu és moreneta. La muntanya de Montserrat és molt pelada, amb unes roques que li donen una imatge especial.

Lídia Garcia i Sergi Grau. 5è Cassià Costal.

La PLaça del Llimoner

La Plaça del Llimoner està situada a la Font de la pólvora, entre el c/de Mimosa i el c/Noguer. Com veieu, al seu voltant també hi ha altres carrers amb noms d'arbres. Mercè Rodoreda era una gran fanàtica dels arbres, les flors, els jardins,... per això l’hem triat. A Mercè li agradava molt cuidar el jardí de casa seva i també li agradaven molt els arbres fruiters com ara el llimoner.

El llimoner de nom científic Citrus limonium Risso de la família de Rutàcies es cultiva pels seus fruits i com arbre de jardí en zones càlides mediterrànies al costat del mar .

És un arbre de fulla perenne. Les fulles són dentades i lanceolades o el·líptiques, acaben en punta. Les flors són de color blanc interiorment i amb els extrems rosats. El fruit es àcid, quan es ben madur és d'un color un groc fort.

Maria Franco. 5è Cassià Costal.